Músiques de màgia pel teatre

Et sona aquesta musica del compositor John Williams tocada per l'orquestra de la BBC?




També hem escoltat músiques que fan servir els mags quan fan els seus trucs de màgia:

Músiques de joguines pel teatre

L’estranya joguina

Un vespre, quan jo era petit, ho recordo bé,
el pare, en tornar del treball, em va dur un paquet molt gran.
Corprès el vaig desembolicar. Amics, què deurà ser?
Si els nusos feien el tossut, jo ho era molt més que ells.

Fa zip i es mou
i top si en té prou;
rum, quin enrenou!
Què deu ser, amics,
que em ve tan de nou?
Salta i balla com un ou!

En veure´l jo vaig obrir els ulls, vaig quedar sorprès:
tenia dos piuets vermells, talment dos barrufets.
Primer vaig tocar el primer i l´altre després.
Corria amunt i avall del pis. Jo me l´escoltava com...

Fa zip i es mou
i top si en té prou...

I gira-li que tomba-li, del dret i l´inrevés.
Ara se´n va sota el sofà: el busco i ja no hi és.
El pare, riu que riu que riu. Jo, vinga plorar,
però el sol va tornar a brillar, quan vaig poder escoltar...

Fa zip i es mou
i top si en té prou...

Els anys, amics, passen volant, i cal sembrar a temps:
ara jo sóc un home gran, tinc un petit hereu.
Té una joguina que jo sé. N´està embadalit,
perquè té dos piuets vermells, talment dos barrufets...

Fa zip i es mou
i top si en té prou...

(Falsterbo marí).

Sinfonia de les joguines: sinfonia que va composar Leopold Mozart (pare de Mozart) amb algunes joguines del seu fill.

Visionat i fotos de rostres

Avui hem fet un visionat de rostres: "El valor del rostre" de Johan van der Keuken. Cada grup s'havia de fixar en un element diferent:
1.- So i música
2.- Plans i enquadraments
3.- Color i llum



 
Hem posat en comú tot el que vam observar:

Després de veure-ho varies vegades, hem agafat la càmera de fotos i hem provat de fotografiar els nostres rostres jugant amb la llum i la foscor (contrast).

Paraules, sensacions i sorolls... del safareig

Fredor Gos juganer
Tramuntana
Glaç
Gelid
Mal
Dolor
Portes velles
Herba molla, neta
Fang humit
Vent fresc
Pirineus nevats
Coloraines
Envoltat d’ arbres
Aigua fresca
Safareig vell
Bruticia
Aigua fangosa
Ferro rovellat
Aigua relaxada
Safareig rabiós
Moviment
Pedres velles
Gat misteriós
Natura
Net i polit
Sorollós
Xerraire
Gos bordant
Corrent d’aigua
Vent congelat
Fulles seques...

Joc d'expressió amb consigna

Avui a l'intracicle d'expressió i lectura de contes hem fet un joc que es tracta d'expressar-se seguint una consigna. A en Ferran avui li ha sortit al paperet la següent consigna: 

"amb la música del Sol solet" 

Carnestoltes 2014!

VISIONATS pel Safareig (Intracicles 3r i 4t)

Iniciem la recerca d'informació sobre el SAFAREIG del poble, fent visionats amb la Meritxell per agafar algunes idees per la nostra peça final.
Visionat 1: Les dones netejant la roba al riu (Germans Lumière)


Visionat 2.- Un dia a Barbagia (Vittorio de Seta, Italia)


Visionat 3.- Maria (Aleksandr Sokuro, Rússia)


Aquestes són les idees que ens van sortir després de veure els visionats:

Parelles de lectura: BASE D'ORIENTACIÓ

BASES D’ORIENTACIÓ DE LES PARELLES DE LECTURA

1. El tutor li fa preguntes sobre el llibre: de què penses que anirà?. Creus que és una informació real o  imaginària?

2. El tutor llegeix el text que s’ha preparat abans.

3. La parella llegeix el text al mateix temps.

4. El tutoritzat llegeix al tutor i utilitzen el sistema PPP:

- Pausa: Quan s’equivoca al llegir, el tutor li toca el braç per fer-lo parar.

- Pista: El tutor li dóna una pista: li diu que vigili, que s’ha inventat una paraula, o se n’ha deixat una, no ha fet una pausa....

- Premi: Quan ho llegeix bé, el tutor el felicita.

5. Quan acaben de llegir, junts passen la rúbrica. A la rúbrica hi apuntaran si ha llegit ràpid, com ha fet la puntuació, l’entonació, el to de veu.... i també si el tutor l’ha ajudat bé.

6. El tutor pot preparar algun joc i fer-lo: fer-li buscar paraules noves, boniques, repetides, científiques, inventar un altre final....

 Aspectes a tenir en compte per realitzar la rúbrica:

- Abans de llegir: preguntes, preparació text tutor.

- Llegim en parella: el tutoritzat...

              o Respectar pauses

              o Entonació text () ?!

              o Sense afegir, treure, canviar, inventar  paraules

              o Pronuncia correctament

              o Ritme de lectura

              o S’entén el que llegeix (lectura fluida, sense partir paraules) lectura expressiva

              o To de veu

- Comprensió del text: ha entès el que llegeix, paraules difícis.

(text recollit i elaborat pels alumnes de 3r i 4t segons el seu nivell de desenvolupament)

Parelles de lectura: hem de tenir en compte...

Què hem de tenir en compte quan fem parelles de lectura?

PRIMER PAS: HIPÒTESIS SOBRE EL LLIBRE

- Si el tutor ha preparat informació sobre la lectura.

- Si el tutor ha buscat al diccionari les paraules que no entenia.

- Si el tutoritzat ha fet una hipòtesis sobre el llibre. 

SEGON PAS: LECTURA DEL TUTOR

- Si el tutor estava concentrat fent la lectura.

- Si el tutor ha fet servir els recursos adients: lectura prèvia, recerca de significats, vocalització, respectar les pauses, usar diferents tons de veu, la velocitat de lectura, signes d’exclamació i interrogació, entonació, ritme adequat, omissió, substitució o  canvi de les paraules de la lectura,...

- Comprensió de la lectura.

- Si ha anat assenyalant les paraules que anava llegint.

- Si el tutoritzat estava atent a la lectura.

TERCER PAS:  TUTOR I TUTORITZAT HAN DE LLEGIR AL MATEIX TEMPS.

- El tutor i el tutoritzat aconsegueixen llegir a la mateixa velocitat, anant més ràpid el tutoritzat i més lent el tutor.  Mirar si el tutor està pendent de la lectura del tutoritzat. ( autoavaluació)

- El tutor anirà assenyalant les paraules que llegeixen amb el dit.

QUART PAS: EL TUTORITZAT LLEGEIX TOT SOL (P-P-P)

- Ha respectat les pauses: punt, comes, ...

- Ha fet entonació correcta: interrogació, exclamació,...

- Lectura entenedora: vocalització i velocitat adequats, tons de veu,...

- Adequació del text al tutoritzat

- Aprenentatge de paraules noves, sinònims, etc.

- Ritme adequat, sense talls ni sil·labeig,...

- Si el tutor ha donat pistes de les paraules equivocades, omeses o canviades.

- Si el tutor ha animat al tutoritzat i ho ha fet de diferents maneres.

- Si el tutor usa el reforç positiu per ajudar el seu tutoritzat.

- Si el tutoritzat col·labora i participa en la lectura.

- Si ha tingut en compte el tipus de text.

- Si el joc final ha estat adequat al text llegit.

CINQUÈ PAS: AVALUACIÓ I AUTOAVALUACIÓ DEL TUTOR I DEL TUTORITZAT.

- Si al tutoritzat li ha agradat la lectura.

- Si el tutor i tutoritzat han trobat el joc divertit, original, interessant i útil.

- Autocrítica del tutoritzat reconeixent el que has fet i el que pots millorar.

- Si el tutoritzat ha après alguna cosa de la lectura.

- Propostes d’adequació i de millora per properes lectures.

- El tutoritzat pot preguntar-se com i què pot fer per millorar en la lectura.

- Autocrítica del tutor: com t’ho has preparat, com pots millorar, què has encertat de ple, ...

- Si el tutoritzat pensa que el tutor realment s’ha preparat la lectura.

- Si la lectura que ha preparat el tutor és adequada a les necessitats del tutoritzat.

- Si les activitats que ha preparat el tutor ajuden a millorar el tutoritzat.

 (Recull de propostes fetes pels alumnes de 4t, amb les que després elaborem la Rúbrica per l'autoavaluació).

Investigació sobre les gallines

Volíem saber més coses de les nostres gallines del galliner. 


Per trobar la informació i respostes d’aquestes preguntes hem:

- Buscat a l’escola, a casa, a la biblioteca de Celrà, al Punt de Lectura... llibres que parlin de gallines, d’ocells, aus, d’animals.
- Buscat en revistes.
- Buscat a l’ordinador.
- Observat el galliner.
- Preguntat a persones que tenen gallines.
- Obert una gallina i l'hem mirat per dintre (dissecció).

Aquest és el resultat de la nostra investigació:

1. Com respiren les gallines?
L’aire entra per els narius, passa per la tràquea i entra als pulmons.

 

2. Per què les gallines no tenen dents?
Perquè no les necessiten. Les gallines s’empassen l’aliment sencer pel bec barrejat amb pedres petites i es guarda en el Pap. El menjar passa per l’estómac i va a parar al pedrer (és una petita bossa, una mena de segon estómac). La gallina corre molt perquè les pedres del pedrer triturin el menjar.

3. Per què només amb la calor de la lloca surten els pollets de l’ou?
També hi ha altres maneres perquè neixin els pollets. Amb una incubadora d’ous els pollets s’escalfen i trenquen la closca amb el bec per sortir.

Foto extreta d'internet

 4. Dormen les gallines? Com ho fan i quan dormen?
Les gallines van a dormir quan comença a fer fosc i es desperten amb la primera claror, a la matinada, a l’alba.

 

5. Quins són els ossos més forts i resistents de les gallines?
L’os més fort de la gallina és el de les potes. En tenen un a cada pota i es diu “fèmur”.

6. Per què les gallines si són aus no volen gaire?Les gallines no poden volar perquè les seves ales són massa dèbils pel seu pes.
Abans, les gallines eren salvatges i volaven perquè els depredadors no se les mengessin. Amb el temps, els humans les van domesticar en un tancat (corral) per tenir ous i carn. Les gallines es van acostumar a que els hi portessin el menjar i a no haver de patir pels depredadors. Per això, ara no necessiten volar.  

7. Com creen un ou?
S’ajunten el gall i la gallina, fan el seu niu de palla. L’ou primer està a l’ovari, després creix més i va pel conducte genital i surt per la cloaca.
La gallina primer cloqueja per anunciar que vol posar un ou, després se li posen les plomes de punta(s’estarrufa) i finalment s’ajup i pon l’ou.
La gallina passa uns 21 dies covant l’ou i després el pollet mateix trenca la closca amb el bec per poder sortir. 

8. Per què els galls i les gallines tenen cresta?
Els serveix per regular la temperatura del seu cos. També serveix per saber si tenen alguna malaltia perquè se’ls inflama.
Els galls tenen la cresta més gran per atraure les femelles.

9. Quants anys viuen?
Les gallines poden viure entre 5 i 10 anys.

10. Per què no pot haver dos galls en un galliner?
Perquè els galls es barallen per les gallines.

11. Com s’ho fan les gallines per espantar els depredadors?
El gall vigila el corral per defensar les gallines. Al matí canta per demostrar que és el més fort.
Els galls protegeixen les gallines amb l’esperó (arma de defensa punxeguda a la part darrera de la pota). Tiren coces i piquen amb el bec. 

12. Per què tenen plomes?
Perquè són aus i els serveix per escalfar i per volar.

13. Quins sons diferents fan les gallines i els galls?
    Les gallines cloquegen quan avisen que ponen un ou i escatainen quan ja l’han post.  


14.- Com es forma el pollet a dins l'ou?
A l’interior de l’ou, de mica en mica el pollet va creixent. Dintre l’ou s’alimenta del rovell que va desapareixent. Al cap d’una setmana ja es veu l’embrió del pollet (organisme que va creixent i es convertirà en un pollet).

Imatge d'internet

(Recerca d'informació, sintetització i elaboració dels textos i fotografies elaborades pels alumnes de 3r segons el seu nivell de desenvolupament)

La vaca del pastor - Polca

Aquí teniu les notes de la cançó que tocarem amb els instruments de placa.

Mireu com ho fan aquests nens d'una altra escola:

Les verdures de l'hort - Rumba

Estem aprenent aquesta rumba de les verdures de l'hort tan marxosa!